Share this page

Learn X in Y minutes

Where X=Go

Go es va crear degut a la necessitat de fer la feina ràpidament. No segueix la darrera tendència en informàtica, però és la nova forma i la més ràpida de resoldre problemes reals.

Té conceptes familiars de llenguatges imperatius amb tipat estàtic. És ràpid compilant i ràpid al executar, afegeix una forma fàcil d'entedre de concurrència per CPUs de diferents núclis i té característiques que ajuden en la programació a gran escala.

Go té una gran llibreria de funcions estàndard i una comunitat d'usuaris entusiasta.

// Comentari d'una sola línia
/* Comentari
multilínia */

// La clausula `package` apareix sempre a sobre de cada fitxer de codi font.
// Quan es desenvolupa un executable en comptes d'una llibreria el nom que
// s'ha de fer servir de `package` ha de ser 'main'.
package main

// `import` es fa servir per indicar quins paquets de llibreries fa servir
// aquest fitxer.
import (
    "fmt"       // Un paquet de la llibreria estàndard de Go.
    "io/ioutil" // Les funcions ioutil de io
    m "math"    // La llibreria de matemàtiques que es referenciarà com a m.
    "net/http"  // Si, un servidor web!
    "os"        // funcions per treballar amb el sistema de fitxers
    "strconv"   // Conversions de cadenes
)

// La definició d'una funció. `main` és especial. És el punt d'entrada per
// l'executable. Tant si t'agrada com si no, Go fa servir corxets.
func main() {
    // Println imprimeix una línia al canal de sortida.
    // Es qualifica amb el nom del paquet, fmt.
    fmt.Println("Hola món!")

    // Crida a una altra funció dins d'aquest paquet.
    mesEnllaDeHola()
}

// Els paràmetres de les funcions es posen dins de parèntesis.
// Els parèntesis fan falta encara que no hi hagi cap paràmetre.
func mesEnllaDeHola() {
    var x int // Declaració d'una variable.
              // S'han de declarar abans de fer-les servir.
    x = 3     // Assignació d'una variable
    // Hi ha una forma "Curta" amb :=
    // Descobreix el tipus, declara la variable i li assigna valor.
    y := 4
    sum, prod := learnMultiple(x, y)        // La funció retorna dos valors.
    fmt.Println("sum:", sum, "prod:", prod) // Sortida simple.
    aprenTipus()                            // < y minuts, aprèn més!
}

/* <- comentari multilínia
Les funcions poden tenir paràmetres i (multiples!) valors de retorn.
Aquí `x`, `y` són els argumens i `sum` i `prod` són els valors retornats.
Fixa't que `x` i `sum` reben el tipus `int`.
*/
func learnMultiple(x, y int) (sum, prod int) {
    return x + y, x * y // Retorna dos valors.
}

// Alguns tipus incorporats i literals.
func aprenTipus() {
    // Normalment la declaració curta et dóna el que vols.
    str := "Learn Go!" // tipus string

    s2 := `Un tipus cadena "normal" pot tenir
salts de línia.` // El mateix tipus

    // literals Non-ASCII literal. El tipus de Go és UTF-8.
    g := 'Σ' // El tipus rune, és un àlies de int32 conté un caràcter unicode.

    f := 3.14159 // float64, un número de 64 bits amb coma flotant IEEE-754.
    c := 3 + 4i  // complex128, representat internament amb dos float64.

    // Sintaxi amb var i inicialitzadors.
    var u uint = 7 // Sense signe, però depèn de la mida com els int.
    var pi float32 = 22. / 7

    // Conversió de tipus amb declaració curta.
    n := byte('\n') // byte és un àlies de uint8.

    // Les taules tenen mida fixa en temps de compilació.
    var a4 [4]int           // Taula de 4 enters inicialitzats a zero.
    a3 := [...]int{3, 1, 5} // Taula inicialitzada amb tres elements
    // amb els valors 3, 1, i 5.

    // Els "Slices" tenen mida dinàmica. Tant les taules com els "slices"
    // tenen avantatges però és més habitual que es facin servir slices.
    s3 := []int{4, 5, 9}    // Compara amb a3. Aquí no hi ha els tres punts
    s4 := make([]int, 4)    // Crea un slice de 4 enters inicialitzats a zero.
    var d2 [][]float64      // Només es declara però no hi ha valors.
    bs := []byte("a slice") // Sintaxi de conversió de tipus.

    // Com que són dinàmics es poden afegir valors nous als slices.
    // Per afegir-hi elements es fa servir el mètode append().
    // El primer argument és l'slice en el que s'afegeix.
    // Sovint ell mateix com aquí sota.
    s := []int{1, 2, 3}     // Un slice amb tres elements.
    s = append(s, 4, 5, 6)  // Ara s tindrà tres elements més
    fmt.Println(s) // El resultat serà [1 2 3 4 5 6]

    // Per afegir un slice dins d'un altre en comptes de valors atòmics
    // S'hi pot passar una referència a l'altre slice o un literal acabat
    // amb tres punts, que vol dir que s'ha de desempaquetar els elements
    // i afegir-los a "s"
    s = append(s, []int{7, 8, 9}...) // El segon argument és un slice
    fmt.Println(s)  // El resultat ara és [1 2 3 4 5 6 7 8 9]

    p, q := aprenMemoria() // Declara p i q com a punters de int.
    fmt.Println(*p, *q)   // * segueix el punter fins a trobar els valors

    // Els "Mapes" són taules dinàmiques associatives com els hash o els
    // diccionaris d'altres llenguatges.
    m := map[string]int{"tres": 3, "quatre": 4}
    m["un"] = 1

    // En Go les variables que no es fan servir generen un error.
    // El subratllat permet fer servir una variable i descartar-ne el valor.
    _, _, _, _, _, _, _, _, _, _ = str, s2, g, f, u, pi, n, a3, s4, bs
    // És útil per descartar algun dels valors retornats per una funció
    // Per exemple, es pot ignorar l'error retornat per os.Create amb la idea
    // de que sempre es crearà.
    file, _ := os.Create("output.txt")
    fmt.Fprint(file, "Així es pot escriure en un fitxer")
    file.Close()

    // La sortida compta com a ús d'una variable.
    fmt.Println(s, c, a4, s3, d2, m)

    aprenControlDeFluxe() // Tornem.
}

// A diferència d'altres llenguatges les funcions poden retornar valors amb
// nom. Assignant un nom al valor retornat en la declaració de la funció
// permet retornar valors des de diferents llocs del programa a més de posar
// el return sense valors
func aprenRetornAmbNoms(x, y int) (z int) {
    z = x * y
    return // el retorn de z és implícit perquè ja té valor
}

// Go té un recollidor de basura.
// Té punters però no té aritmetica de punters
// Es poden cometre errors amb un punter a nil però no incrementant-lo.
func aprenMemoria() (p, q *int) {
    // Els valors retornats p i q són punters a un enter.
    p = new(int) // Funció per reservar memòria
    // A la memòria ja hi ha un 0 per defecte, no és nil.
    s := make([]int, 20) // Reserva un bloc de memòria de 20 enters.
    s[3] = 7             // Assigna un valor a un d'ells.
    r := -2              // Declare una altra variable local.
    return &s[3], &r     // & agafa l'adreça d'un objecte.
}

func expensiveComputation() float64 {
    return m.Exp(10)
}

func aprenControlDeFluxe() {
    // Els "If" necessiten corxets però no parèntesis.
    if true {
        fmt.Println("ja ho hem vist")
    }
    // El format del codi està estandaritzat amb la comanda "go fmt."
    if false {
        // Pout.
    } else {
        // Gloat.
    }
    // Si cal encadenar ifs és millor fer servir switch.
    x := 42.0
    switch x {
    case 0:
    case 1:
    case 42:
        // Els case no "passen a través" no cal "break" per separar-los.
        /*
        Per fer-ho hi ha una comanda `fallthrough`, mireu:
          https://github.com/golang/go/wiki/Switch#fall-through
        */
    case 43:
        // No hi arriba.
    default:
        // La opció "default" és opcional
    }
    // El 'for' tampoc necessita parèntesis, com el 'if'.
    // Les variables dins d'un bloc if o for són local del bloc.
    for x := 0; x < 3; x++ { // ++ is a statement.
        fmt.Println("iteració", x)
    }
    // x == 42.

    // L'única forma de fer bucles en Go és el 'for' però té moltes variants.
    for { // bucle infinit.
        break    // És una broma!.
        continue // No hi arriba mai.
    }

    // Es fa servir "range" per iterar a una taula, un slice, un mapa
    // o un canal.
    // range torna un valor (channel) o dos (array, slice, string o map).
    for key, value := range map[string]int{"un": 1, "dos": 2, "tres": 3} {
        // Per cada parell del mapa imprimeix la clau i el valor.
        fmt.Printf("clau=%s, valor=%d\n", key, value)
    }
    // Si només cal el valor es pot fer servir _
    for _, name := range []string{"Robert", "Bill", "Josep"} {
        fmt.Printf("Hola, %s\n", name)
    }

    // Es pot usar := per declarar i assignar valors i després
    // comprovar-lo y > x.
    if y := expensiveComputation(); y > x {
        x = y
    }
    // Les funcions literals són closures
    xBig := func() bool {
        return x > 10000 // Referencia a x declarada sobre el switch.
    }
    x = 99999
    fmt.Println("xBig:", xBig()) // cert
    x = 1.3e3                    //  x val 1300
    fmt.Println("xBig:", xBig()) // fals.

    // A més les funcions poden ser definides i cridades com a arguments per
    // una funció sempre que:
    // a) La funció es cridi inmediatament (),
    // b) El tipus del resultat sigui del tipus esperat de l'argument.
    fmt.Println("Suma i duplica dos números: ",
        func(a, b int) int {
            return (a + b) * 2
        }(10, 2)) // Es crida amb els arguments 10 i 2
    // => Suma i duplica dos números: 24

    // Quan el necessitis t'agradarà que hi sigui
    goto love
love:

    aprenFabricaDeFuncions() // func que retorna func és divertit(3)(3)
    aprenDefer()      // Revisió ràpida d'una paraula clau.
    aprendreInterficies() // Bon material properament!
}

func aprenFabricaDeFuncions() {
    // Les dues seguents són equivalents, però la segona és més pràctica
    fmt.Println(sentenceFactory("dia")("Un bonic", "d'estiu!"))

    d := sentenceFactory("dia")
    fmt.Println(d("Un bonic", "d'estiu!"))
    fmt.Println(d("Un tranquil", "de primavera!"))
}

// Els decoradors són habituals en altres llenguatges.
// Es pot fer el mateix en Go amb funcions literals que accepten arguments.
func sentenceFactory(mystring string) func(before, after string) string {
    return func(before, after string) string {
        return fmt.Sprintf("%s %s %s", before, mystring, after) // nou string
    }
}

func aprenDefer() (ok bool) {
    // Les comandes marcades amb defer s'executen després de que la funció
    // hagi acabat.
    defer fmt.Println("Les comandes defer s'executen en ordre invers (LIFO).")
    defer fmt.Println("\nAquesta és la primera línia que s'imprimeix")
    // Defer es fa servir gairebé sempre per tancar un fitxer, en el moment
    // en que acaba el mètode.
    return true
}

// Defineix Stringer com un tipus interfície amb el mètode String().
type Stringer interface {
    String() string
}

// Defineix una estrutura que conté un parell d'enters, x i y.
type parell struct {
    x, y int
}

// Defineix un mètode de l'estructura parell. Ara parell implementa Stringer.
func (p parell) String() string { // p és anomenat el "receptor"
    // Sprintf és una funció del paquet fmt.
    // Fa referència als camps de p.
    return fmt.Sprintf("(%d, %d)", p.x, p.y)
}

func aprendreInterficies() {
    // La sintaxi de claus es pot fer servir per inicialitzar un "struct".
    // Gràcies a := defineix i inicialitza p com un struct 'parell'.
    p := parell{3, 4}
    fmt.Println(p.String()) // Es crida al mètode de p.
    var i Stringer          // Declara i de tipus Stringer.
    i = p                   // parell implementa Stringer per tant és vàlid.
    // Es pot cridar el mètode String() igual que abans.
    fmt.Println(i.String())

    // Les funcions de fmt criden a String() per aconseguir una representació
    // imprimible d'un objecte.
    fmt.Println(p) // Treu el mateix d'abans. Println crida el mètode String.
    fmt.Println(i) // Idèntic resultat

    aprendreParamentesVariables("Aquí", "estem", "aprenent!")
}

// Les funcions poden tenir paràmetres variables.
func aprendreParamentesVariables(myStrings ...interface{}) {
    // Itera per cada un dels valors dels paràmetres
    // Ignorant l'índex de la seva posició
    for _, param := range myStrings {
        fmt.Println("paràmetre:", param)
    }

    // Passa el valor de múltipes variables com a paràmetre.
    fmt.Println("parametres:", fmt.Sprintln(myStrings...))

    aprenControlErrors()
}

func aprenControlErrors() {
    // ", ok" Es fa servir per saber si hi és o no.
    m := map[int]string{3: "tres", 4: "quatre"}
    if x, ok := m[1]; !ok { // ok serà fals perquè 1 no està en el mapa.
        fmt.Println("no hi és")
    } else {
        fmt.Print(x) // x seria el valor, si no estés en el mapa.
    }
    // Un valor d'error donarà més informació sobre l'error.
    if _, err := strconv.Atoi("no-int"); err != nil { // _ descarta el valor
        // imprimeix 'strconv.ParseInt: intenta convertir "non-int":
        // syntaxi invalida'
        fmt.Println(err)
    }
    // Es tornarà a les interfícies més tard. Mentrestant,
    aprenConcurrencia()
}

// c és un canal (channel), una forma segura de comunicar objectes.
func inc(i int, c chan int) {
    c <- i + 1 // <- és l'operador "envia" quan un canal està a l'esquerra.
}

// Es pot fer servir inc per incrementar un número de forma concurrent.
func aprenConcurrencia() {
    // La funció make es pot fer servir per crear slices, mapes i canals.
    c := make(chan int)
    // S'inicien tres goroutines.
    // Els números s'incrementaran de forma concurrent, En paral·lel
    // si la màquina on s'executa pot fer-ho i està correctament configurada.
    // Tots tres envien al mateix canal.
    go inc(0, c) // go és la comanda que inicia una nova goroutine.
    go inc(10, c)
    go inc(-805, c)
    // Llegeix tres resultats del canal i els imprimeix.
    // No es pot saber en quin ordre arribaran els resultats!
    fmt.Println(<-c, <-c, <-c) // Canal a la dreta <- és l'operador "rebre"

    cs := make(chan string)       // Un altre canal que processa strings.
    ccs := make(chan chan string) // Un canal de canals string.
    go func() { c <- 84 }()       // Inicia una goroutine i li envia un valor.
    go func() { cs <- "paraula" }() // El mateix però amb cs.
    // Select té una sintaxi semblant a switch però amb canals.
    // Selecciona un cas aleatòriament dels que poden comunicar-se.
    select {
    case i := <-c: // El valor rebit pot ser assignat a una variable,
        fmt.Printf("és un %T", i)
    case <-cs: // O es pot descartar
        fmt.Println("és un string")
    case <-ccs: // Canal buit, no preparat per la comunicació.
        fmt.Println("no ha passat.")
    }
    // Quan arribi aquí s'haurà agafat un valor de c o bé de cs. Una de les
    // goroutines iniciades haurà acabat i l'altra romandrà bloquejada.

    aprenProgramacioWeb() // Go ho fa. Tu vols fer-ho.
}

// Una funció del paquet http inicia un servidor web.
func aprenProgramacioWeb() {

    // El primer paràmetre de ListenAndServe és l'adreça on escoltar
    // i el segon és una interfície http.Handler.
    go func() {
        err := http.ListenAndServe(":8080", pair{})
        fmt.Println(err) // no s'han d'ignorar els errors
    }()

    requestServer()
}

// Es converteix "parell" en un http.Handler només implementant el
// mètode ServeHTTP.
func (p parell) ServeHTTP(w http.ResponseWriter, r *http.Request) {
    // Serveix dades en el http.ResponseWriter.
    w.Write([]byte("Has après Go en Y minuts!"))
}

func requestServer() {
    resp, err := http.Get("http://localhost:8080")
    fmt.Println(err)
    defer resp.Body.Close()
    body, err := ioutil.ReadAll(resp.Body)
    fmt.Printf("\nEl servidor diu: `%s`", string(body))
}

Més informació

L'arrel de tot en Go és la web oficial official Go web site. Allà es pot seguir el tutorial, jugar interactivament i llegir molt més del que hem vist aquí.En el “tour”, the docs conté informació sobre com escriure codi net i efectiu en Go, comandes per empaquetar i generar documentació, i història de les versions.

És altament recomanable llegir La definició del llenguatge. És fàcil de llegir i sorprenentment curta (com la definició del llenguatge en aquests dies).

Es pot jugar amb codi a Go playground. Prova de fer canvis en el codi i executar-lo des del navegador! Es pot fer servir https://go.dev/play/ com a REPL per provar coses i codi en el navegador sense haver d'instal·lar Go.

En la llista de lectures pels estudiants de Go hi ha el codi font de la llibreria estàndard. Ampliament comentada, que demostra el fàcil que és de llegir i entendre els programes en Go, l'estil de programació, i les formes de treballar-hi. O es pot clicar en un nom de funció en la documentació i veure'n el codi!

Un altre gran recurs per aprendre Go és Go by example.

Go Mobile afegeix suport per plataformes mòbils (Android i iOS). Es poden escriure aplicacions mòbils o escriure llibreries de paquets de Go, que es poden cridar des de Java (android) i Objective-C (iOS). Comproveu la Go Mobile page per més informació.


Got a suggestion? A correction, perhaps? Open an Issue on the GitHub Repo, or make a pull request yourself!

Originally contributed by Sonia Keys, and updated by 10 contributors.